dissabte, 11 / juliol / 2009

L'angoixa de castració

L’angoixa de castració és allò que defineix el baró, de fet tots hem vist homes, barons, vilipendiant, fent acudits d’un homosexual, és aquesta angoixa la que fa que alguns homes homòfobs no puguen aguantar fer un comentari d’aquesta mena o fins i tot arribar a les mans. És una llàstima però l’homosexualitat masculina té un greu entrebanc, l’angoixa de castració del baró.
De totes les maneres un home lliure ha de fer-se simpatitzant dels homosexuals, fer-los costat si és el que vol i fer-se responsable de la seua angoixa de castració, de la seua por a perdre la virilitat davant d’un homosexual i de la seua por a sentir-hi desig.
L’angoixa és allò que defineix a un home lliure, l’angoixa i la bona fe, cal conviure amb l’angoixa per sentir els altres i per ser persona, donar lloc a l’angoixa i com no, també al patiment. En açò consisteix donar un salt cap a la bondat, cap a l’últim home, l’home superior, l’home sant. Sense caure, és clar, en creure que som millors que el que tenim al costat per les nostres bones obres, no serem millors, simplement haurem fet el que ens calia, fer-nos responsables de nosaltres mateixos.

1 comentaris:

el objeto a ha dit...

para la mujer esa angustia es también constante y determinante. Como decía Lacan, la angustia apunta a lo real, por lo que no engaña, y si sabemos escucharla, saber el camino que nos indica, y aprender a acallarla o domarla, seguramente encontremos, como tú dices, una nueva libertad